Un estel al basquetbol colomenc: Meritxell Bonamusa

Publicat 7 de desembre de 2019. 10.16 hores -Webmaster-.

A www.territoribc.com estrenem una nova secció on coneixerem a membres del basquetbol colomenc, més coneguts o més anònims, mitjançant una entrevista personal. Enceta aquesta secció, Meritxell Bonamusa, actual jugadora del Bàsquet Neus.

Txell va créixer com jugadora al Bàsquet Draft Gramenet, passant la seva etapa junior al CB Joventut de Badalona Femení, i retornant a Santa Coloma, per iniciar la seva etapa sènior amb el conjunt blau, a la Segona Catalana femenina.

Malgrat la teva joventut ets part important del teu equip, a Segona Catalana. És important viure el bàsquet des d'aquest prisma?.

La veritat és que de petita el bàsquet m'agradava molt, però anava d'un costat a un altre de la pista sense saber molt bé què fer, anava una mica empanada i de vegades era fins desesperant. En canvi, ara mateix, per a mi és molt important créixer com a jugadora; tracte de no conformar-me amb poc, aprendre dels errors tant meus com de les meves companyes i, encara que em costi de vegades, estar al màxim en tot moment.

T'agrada ser important o prefereixes estar en un segon pla?. Què és el que va amb el teu caràcter?.

Sempre he estat més de romandre en segon pla, sóc una noia bastant tímida i el protagonisme no s'acaba de fer amb mi en la major part del meu dia a dia. Encara que en el que al bàsquet es refereix, m'agrada molt aportar i sumar, i això en un equip et fa ser important.

Creus que el bàsquet, és més que un esport?

Depèn de com ho vius. Algunes persones s'ho prenen més com un hobby, altres com un "estil de vida" ... tots dos són bons punts de vista. En el meu cas és una passió, és el meu refugi. No recordo la meva vida sense una pilota de bàsquet a les mans, ni tampoc me la imagino.

A més, a casa tens a una altra “jugona”, la teva germana Marta. Li dónes consells, de germana major o de jugadora sènior?

Doncs la veritat és que intento no atabalar massa amb consells, ni de germana gran ni de jugadora sènior, simplement la animo i procuro que se senti bé amb tot el que fa. No vull ser pesada, clar que m'agradaria que tot li sortís bé a la primera, però ha d'aprendre dels seus propis errors per créixer.

"Algunes persones s'ho prenen més com un hobby, altres com un "estil de vida" ... tots dos són bons punts de vista. En el meu cas és una passió, és el meu refugi. No recordo la meva vida sense una pilota de bàsquet a les mans, ni tampoc me la imagino."

Tornem enrere. El teu primer club de formació va ser el Bàsquet Draft Gramenet fins que, en etapa junior, et vas comprometre amb el CB Joventut de Badalona Femení. Què recordes de la teva etapa al club?

Doncs sobretot les amistats, vaig estar 10 temporades al club com a jugadora (i dues més com a entrenadora) i això suposa tenir contacte amb molta gent gairebé diàriament durant molt de temps, crear vincles i anar fent amistats. També la formació; jo vaig començar de zero així que em van ensenyar molt en aquests anys. I després em va servir per obrir-me altres portes com a CB Joventut de Badalona o en Bàsquet Neus.

A l'haver jugat amb B. Draft Gramenet, què et suposa personalment?

Doncs suposa molts coneixements, moltes maneres diferents d'actuar, d'entrenar, de viure el bàsquet. Però no només com a jugadora, també he après coses "externes". El que deia abans, tenir contacte diàriament amb molta gent diferent t'aporta coneixements, valors i punts de vista diferents; que després pots compartir o no, és clar.

En júnior, temporada 2017-2018. Deixar el club de sempre per anar a Badalona a jugar va ser complicat?. Encara que no vas ser sola, vas estar amb Elena Cuadrado

No va ser fàcil acomiadar-me de les companyes i entrenadors amb els que portava tant de temps, no volia perdre el contacte amb ells. I no, no vaig arribar sola a Badalona, aquest any vaig tornar a compartir equip amb Blanca López i Elena Cuadrado, dues jugadores de Draft.

La veritat és que a el principi només pensava en tornar a "casa", però em va agradar la idea de canviar de club, em venia de gust veure altres dinàmiques, conèixer gent nova, fer noves amistats ...

I l'experiència com va ser?. El bàsquet a Badalona es viu diferent, veritat?.

Pel que fa a nivell personal no va ser un gran any, a causa de les lesions vaig acabar jugant menys de la meitat dels partits, però com a grup el vam gaudir moltíssim. Gairebé sense conèixer-nos en pista vam aconseguir passar fases per jugar a preferent i un cop dins vam competir al màxim cada setmana. No sé dir-te si es viu diferent pel fet de ser la ciutat de Badalona, per ser la Penya o per ser simplement un altre club diferent. Cadascun vivim el bàsquet a la nostra manera i tenim maneres de treballar que van canviant.

Dones el salt a sènior, i arribes a Bàsquet Neus. Com va ser aquest pas?.

Va ser un salt molt gran, canvia moltíssim l'ambient. En totes les categories jugues amb i contra gent que té la teva mateixa edat, any dalt / baix, però un cop arribes a sènior et pots arribar a trobar a gent que et treu 20 anys d'experiència tranquil·lament. Crec que en el primer any és quan més s'aprèn, o al menys en el meu cas va ser així.

I el transvasament de júnior a sènior?. A nivell mental, pesa més, o és més a nivell tècnic, tàctic o físic?

T'exigeix molt en tots els nivells. A nivell tàctic i tècnic et vas polint, et vas definint com a jugadora; i a nivell físic depèn molt de com arribis, però en el meu cas no ha estat molt dur. El que més em va costar va ser canviar a nivell mental, sens dubte. De fet em segueix costant a vegades, i ja és la meva segona temporada. Però com ja he dit abans, et trobes a gent que té moltíssima més experiència que tu a les pistes i això et suma molt.

Hi ha un altre aspecte esportiu que t'agrada molt, que és entrenar, però on encara no has fet el primer pas com a primera entrenadora. Això és com quan et treus el carnet de cotxe .... Com ho portes?

Doncs ara mateix estic en un moment molt complicat per a això ... Als matins vaig a la universitat, a les tardes quan no estic treballant estic donant classes, a les nits entreno i els caps de setmana torno a treballar, així que estic una mica liada. M'agradaria moltíssim poder donar el pas, però encara no em puc dedicar a el 100% a això. Vull organitzar-me bé aquest any i no precipitar-me.

També és cert que sempre he entrenat a nenes i m'agradaria veure com es treballa amb nens. Tinc un germà petit, Jan Biel, que juga també i m'ho plantejo des que va començar. Ja ho veurem, a veure si l'any que ve puc donar el pas ja!.

Amb els / les entrenadors / es que has treballat, amb quin et quedaries ?. I si t'atreveixes, Amb quin t'agradaria treballar, que no ho hagis fet encara?.

Uf no et sabria dir amb qui em quedaria, és que tots m'han ensenyat molt. Suposo que amb Andrea García, perquè a l'ésser la primera persona amb la qual vaig treballar i el meu primer any entrenant el recordo amb moltíssima il·lusió, dedicació, afecte ... I un amb qui no hagi treballat doncs no tinc ni idea, hi ha molt bons entrenadors aquí a Santa Coloma i no et sabria dir només un nom ...

Una anècdota dels teus vivències en el món del bàsquet?. Una que t'hagi marcat, ja sigui per divertida, emocional, etc ... ..

Doncs l'anècdota que em ve ara al cap és una mica trist però com ja he dit, de petita anava empanada per la pista. I és que hi va haver una lliga en categoria mini crec, que amb el meu equip vam perdre absolutament tots els partits de pallissa (1112-2, 99-1 ...), perquè érem les més petites de el grup i els altres equips eren bastant superiors. En principi hauria d'haver estat destrossada, però suposo que tant els pares com els entrenadors m'animaven tant perquè no desistís que sortia dels partits pensant que els havíem guanyat ... Anys més tard, va sortir el tema a casa i la meva mare em va explicar la realitat . Estic segura que la meva cara va ser un poema a l'assabentar-me.

Per finalitzar unes preguntes ràpides:

Un lema per aplicar a la teva vida?

Deixa tot el que toquis millor de com ho vas trobar.

Un llibre per llegir abans d'anar a dormir?

No puc quedar-me només amb un, llegeixo molt ... Ara com ara El pacient anglès.

Una cançó que et motivi?

American idiot de Green Day.

Un consell que t'hagin donat i que l'hagis aplicat?

Això m'ho han dit aquest any i és una cosa molt simple però que hagués agraït que algú m'ho digués abans. "Creix-te davant les adversitats", m'ho diu sempre el meu entrenador Willy González.

I un consell que t'hagin donat i que no ho hagis aplicat?