Publicat 16 de febrer de 2020. 10.32 hores -Webmaster-.
La tercera de les entrevistes personals dedicades a membres del basquetbol colomenc està dedicada a la jove jugadora cadet Ana Guillen, una de les promeses més interessants del basquetbol colomenc.
La temporada va ser la capità d’un infantil del Femení Sant Adrià on ho van guanyar tot, a més de ser una fixa a la selecció catalana, a més de debutar aquest estiu amb la selecció espanyola.
A l'agost passat vas estar a la concentració espanyola i al desembre ja vas debutar amb la samarreta de la selecció espanyola a Zamora, en un partit enfront del júnior de Perfumerias Avenida. Què vas sentir en aquell moment?
Vaig sentir molts nervis sobretot, encara que portar aquesta samarreta és un orgull, a el principi també imposa. Tot i així ho vaig gaudir al màxim i vaig intentar representar Espanya de la millor manera possible.
A la concentració amb la selecció espanyola, vau estar totes les jugadores pre-seleccionades, i que de totes vosaltres sortiran les 12 jugadores per participar en el Torneig de L'Amistat, el proper estiu. Què preval més, aquest sentiment d'experiència excepcional per a totes les jugadores o aquest sentiment de competició entre les jugadores?
Dels millors records que tinc és de la relació amb les meves companyes, tots els moments divertits dins i fora de la pista. Per ara el que més pes té és la relació amb l'equip i desitjo que sigui així sempre.
Havies pensat alguna vegada que arribaries a una selecció espanyola, en aquest cas la U15, quan vas començar a jugar?
El bàsquet en la meva vida va arribar d'imprevist i l'utilitzava només per divertir-me. Qui m'anava a dir a mi que arribaria a la selecció espanyola?
Parlant de començar a jugar, hi ha una història simpàtica en els teus inicis ja que inicialment practicaves altra activitat diferent, i va ser a través del teu germà, quan el bàsquet et va trobar, no?
Així va ser, feia ball i patinatge i assistia als entrenaments del meu germà que jugava al Joventut de Badalona, però el bàsquet no em cridava l'atenció. Sempre el coordinador (Joan Tallada) m'insistia perquè provés al club femení fins que un dia vaig voler provar i així va començar la meva gran passió.
"Dels millors records que tinc és de la relació amb les meves companyes, tots els moments divertits dins i fora de la pista. Per ara el que més pes té és la relació amb l'equip i desitjo que sigui així sempre"
El teu germà Alex juga i la teva mare i el teu pare, han practicat també el bàsquet de manera contínua, en èpoques anteriors, t'han ajudat en el teu dia a dia amb el bàsquet?
Sí, a l'entendre bé el bàsquet, en algunes ocasions em donen consells.
Quin seria per a tu el millor dels consells que t'ha donat la teva família al respecte?
Sempre m'han dit que el més important és gaudir-lo i tenir bona actitud.
Anem a una temporada especial per a tu, la temporada passada, on a part de la teva debut amb la selecció espanyola, amb el teu club, Femení Sant Adrià, vau guanyar tots els campionats possibles: Minicopa, Catalunya, Espanya .... Sabem que hi ha molta feina darrere però Quin va ser el veritable secret per aconseguir tants èxits?
Treballar dur i fer tot el possible per aconseguir l'objectiu que ens vam marcar totes a l'inici de la temporada. Uns grans entrenadors i un bon equip ens va portar a dalt de tot.
Una anècdota simpàtica d'aquesta temporada plena de victòries? O dues anècdotes si tu vols.
A la Minicopa, l'entrenador ens despertava cada matí amb una trucada de telèfon i un acudit. Una altra anècdota és que la nostra entrenadora Andrea ens va cantar per sorpresa abans de la final i ens va emocionar a tots
.Un altre èxit de la temporada passada va ser el subcampionat d'Espanya Infantil amb Catalunya. És una situació curiosa estar en el mateix equip amb jugadores que han estat rivals durant l'any. Aquesta situació fa un sentiment de fins i tot més unió no?
Sí, una unió especial i noves amistats. Aquesta generació té la sort que tot i ser rivals, hi ha molt bon rotllo entre nosaltres.
I a nivell individual, et descriuries com a jugadora ?. Quins són els teus punts forts i els teus punts menys forts que has de millorar?
Em descric com una jugadora amb molt per aprendre. Els meus punts forts crec que són la visió de joc i tenir el mateix domini de pilota amb les dues mans i hauria de millorar el tir i el físic.
Ens consta que la teva prioritat són els estudis però, fins on t'agradaria arribar en el bàsquet?. Permet-te somiar una mica.
La veritat és que em veig en un futur estudiant i deixant el bàsquet en segona línia, però tot i així faré tot el possible per veure jugant a Lliga Femenina 1, seria el meu gran somni.
Per acabar, unes preguntes ràpides:
En l'equip tens “mot” o ho has tingut anteriorment?
Quan vaig començar a jugar, recordo que em deien "la flor" de l'equip perquè era molt fluixa a la pista. Ara ja no tinc cap “mot”
Amb quina jugadora o jugador de bàsquet t'identificaries?
No m'identifico amb cap jugador però sempre he admirat a Ricky Rubio. M'encanta la seva visió de joc, la seva intel·ligència i la seva manera de dirigir a l'equip.
Un consell que t'hagi comentat un entrenador i que després vas pensar ..... quanta raó tenia!.
Més d'un entrenador m'ha aconsellat ser més ambiciosa, en el bon sentit de la paraula, ja que moltes vegades em conformo amb el que ja tinc. Però m'he adonat que és veritat que si tens algun objectiu a nivell personal o esportiu, no es complirà per qüestió de sort, caldrà lluitar i lluitar per aconseguir-ho
Una cançó que t'agradaria escoltar abans de saltar a la pista en una final?
En la selecció catalana infantil sempre escoltàvem abans dels partits la cançó "Volcans" de Buhos, una cançó que ens motivava i ens donava forces. Així que tinc tan bons records que me la posaria sempre abans d'una final.
Si escrivissis un llibre en un futur, sobre que t'agradaria que tractés?.
Aquesta pregunta no me l'havia plantejat abans. Si hagués de escriure un llibre, no sabria triar una temàtica, però m'encantaria que tingués un final obert perquè la gent que ho llegís, pogués interpretar al final a la seva manera.
Atacar o defensar?. Què t'agrada més?
Sempre he estat més d'atacar, gaudeixo més fent-ho.
Una companya d'equip excepcional?.
He tingut grans companyes d'equip però em quedo amb l'amistat que guardo amb tres d'elles que, tot que ja no pertanyem a el mateix equip, seguim en contacte fora de les pistes.
