Publicat 20 de setembre de 2020. 10.48 hores -Webmaster-.
Article publicat el 3 d'agost de 2015 al jugant per la vida de l'entrenador colomenc Daniel Barreña.
Recordo quan era petit i veia alguna sèrie a la televisió i finalitzant l’episodi hi havia un gir inesperat i tot just en aquell moment apareixia a la part inferior un cartellet que deia to be continued. Em quedava amb aquella sensació de “vull saber-ho ja” que em feia comentar-ho amb la família. Avui dia penso que potser la utilització d’aquest recurs a les series ha passat una mica a millor vida, tret de en moments molt puntuals.
Sempre que hi ha una pausa a l’activitat diària, poden ser unes vacances o dies lliures o algun pont o fins i tot un cap de setmana normal i corrent, a la nostra ment apareixen dues opcions per quan tornem a l’activitat: continuo igual o faig un reset i començo de zero amb un altre enfocament.
Prendre’s pauses per analitzar el que està fet és un bona forma d’aprendre de les teves experiències i aplicar allò après al present. Les pauses ens aporten aire al cervell, nous punts de vista, valorar opcions que potser ficats a la voràgine diària ni ens plantegem. Les pauses ens aporten salut en tots els sentits i des del benestar sempre és més enriquidor avaluar el que et passa. Clar està que per poder gaudir dels beneficis d’aquestes pauses no les has de coaccionar només oferint dues possibles solucions. Menys encara si aquestes dues són contraposades.
Una clau senzilla per evitar fer aquestes valoracions pràcticament antònimes és variar la forma en que ens les diem a nosaltres mateixos. Hi ha dues formes habituals de fer-ho. Una és utilitzant la “o” (vaig a la muntanya o vaig a la platja) i l’altre és el “però” (m’agradaria fer això però no ho veig clar). La o moltes vegades (no sempre) ens aporta només solucions contraposades, obviant altres possibilitats. El però ens crea un marc d’excuses ideal per no prendre decisions, quedar-nos amb la més còmoda que moltes vegades és la més contraposada a la que realment desitgem. Totes dues les podem fer servir per continuar igual o per reiniciar a voluntat, sempre amb les mínimes conseqüències i limitant les nostres opcions.
Evitar contraposar idees ens crea un altre marc a l’hora d’analitzar les nostres activitats, creant-nos alternatives i noves opcions ja que varia el nostre enfocament inicial. D’escollir una opció passem a enriquir les nostres accions. Un plantejament bastant diferent.
Penso que quan pensem en enriquir les nostres activitats generem un cabal creatiu al que no estem habituats (per desgràcia) que ens il·lusiona i connecta amb nosaltres mateixos i allò que fem. Hi haurà vegades que haurem de contraposar opcions, i ho farem sense problemes ja que abans d’utilitzar el “però” o l”o”, haurem fet servir “i si”, “a més podem”, “també”, etc. Un nou marc davant nostre. Les pauses ens han de crear nous ventalls per enriquir i evolucionar les nostres activitats.
