Publicat 9 de novembre de 2020. 10.17 hores -Webmaster-.
Recuperem un article publicat per l'entrenador colomenc Daniel Calleja, al març de 2012, en un antic projecte de www.territoribc.com, anomenat "La pissarra colomenca", un espai pensat per els entrenadors colomencs, i que es va publicar a www.territoribc.com, al juliol de 2018.
Quan parlem d'entrenador ens imaginem a una persona corrent per la banda, donant ordres, pegant crits, prenent decisions, equivocant-se, encertant ... Però, què és realment un entrenador?.
Hi ha molts tipus d'entrenadors: els que volen guanyar a qualsevol preu, els que prioritzen el treball sobre la victòria o la derrota, els que van, entrenen i se'n van, o els que són entrenadors i pel simple fet de ser-ho ja no es impliquen, entre molts altres casos ...
Un entrenador que només entrena per guanyar, que no li importa la millora dels seus jugadors, i fins i tot que se salta les regles o s'avança a les edats d'aprenentatge de conceptes en els seus jugadors són alguns 'nostres mals', com bé podem veure setmana a setmana en categories de formació en les que ja es fan bloquejos o s'aposta per zones quan hi ha conceptes previs que encara no dominen.
També hi ha entrenadors que entrenen i no es socialitzen amb el grup de nens, pares o entrenadors. Arriben al pavelló, munten les seves quatre exercicis i se'n van sense més. Tampoc ens podem permetre el fet de ser entrenador i no preocupar-nos pel premi que ens ha donat la vida per tan sols a fer 'nostre' partit en categories de formació.
Al meu entendre, per ser un bon entrenador hem de creure en el treball per sobre dels resultats, ja que partint de la base d'una bona planificació, treball, sacrifici, esforç, compromís i, sobretot ganes, els resultats arribaran sols tard o d'hora.
Els objectius que ens posem a principi de temporada no són a curt termini. No podem voler aconseguir victòries si durant la setmana no hem fet les coses que toquen. Un entrenador que de veritat li agrada ser-ho, que gaudeix, i que abans de res també està aprenent, portarà tot preparat i organitzat perquè no se li pugui escapar cap detall i tot el grup segueixi el mateix camí, la mateixa dinàmica.
Un bon entrenador sabrà quins són els punts febles i punts forts del seu equip i sabrà preparar exercicis per millorar en el que més falla o potenciar allò que ja fem bé.
Per exemple, si a la majoria de l'equip li costa fer entrades amb esquerra i finalitzar amb aquesta mà, farem exercicis per a treballar aquests conceptes i no, per exemple, fer entrades passant-me la pilota per darrere. Hem de corregir primer i aconseguir que cada gest el realitzen a la perfecció per poder donar passets cap endavant i ensenyar més coses.
Cada dia, un bon entrenador, es passa molt de temps a casa buscant exercicis que puguin anar bé per treballar les coses necessàries, pensant noves alternatives, i preparant entrenaments en què realment es puguin aprofitar els 60-90 minuts escassos que pugui durar el entrenament. Caldria afegir que, sense un grup disposat a treballar, per molt que s'impliqui l'entrenador, no arribarem a bon port.
Aquest tipus d'entrenador sempre pensa que si es treballa bé durant la setmana en el partit es veurà reflectit, i els resultats es veuran, no a curt termini, però sí a final de temporada, o qui sap, durant la temporada següent. Ja que el procés d'aprenentatge és continu i mai s'hauria d'acabar. Per això el partit és un premi setmanal per haver volgut esforçar-se a aprendre i fer bé les coses durant la setmana. Cal repartir minuts justament a les persones que millor han treballat. Així que ja no es pensa a guanyar sinó en gaudir i passar-ho bé que, al cap ia la fi, per a aquestes edats de formació, és el principal.
No hem d'oblidar tampoc que els nens són persones, tenen sentiments i caràcter. Poden tenir dies dolents i dies bons i, per això, també és imprescindible tenir una bona comunicació amb els nostres jugadors.
És possible que estiguem fent algun exercici i que un jugador no ho entengui, no sàpiga fer-ho o no li surti, i així pot arribar a la crispació. També és possible que pugui estar passant per una mala situació familiar o escolar, o que no sigui d'estar sempre envoltat de gent.
L'entrenador, juntament amb els seus companys, ha de pensar que aquest jugador és una persona més de l'equip, o si m'ho permeteu, de la família. I és per això que, com que és un membre de la nostra petita família, hem de ajudar-lo a que se senti a gust i oblidi tots els seus problemes quan entra a la pista. És més, si un jugador té algun problema, de la mida o perfil que sigui, també ens podem seure a parlar-per intentar solucionar-lo en la mesura del possible, amb tota confiança i sense que la vergonya per part del jugador ho impedeixi.
En conclusió, un bon entrenador mirarà pels seus jugadors, la seva millora tècnic-col·lectiva, per sobre de la victòria i la derrota, i mirarà perquè se sentin còmodes, gaudeixin, s'ho passin bé, aprenguin bàsquet, prenguin valors i sàpiguen el que és cooperar en grup. Han de saber que això és una via d'escapament en la seva vida amb la seva petita família on poden oblidar tota la resta quan agafen aquesta pilota, quan trepitgen aquesta pista, sense que res més import que el gaudir. Tot això sense oblidar-nos mai que la figura de l'entrenador més enllà de preparar exercicis, de preparar entrenaments, de ser més psicòleg que entrenador, és la d'un educador. Per això no permetrà males actituds quan ell estigui present, ja que cada equip és un petit mirall del club que representa i, ja ho sabeu, una bona imatge val més que mil paraules.
Comments