Revival: La entrevista perduda a Craig Dykema

Publicat 26 de maig de 2020. 10.32 hores -Webmaster-.

Recuperem una entrevista molt especial, que es va perdre degut a problemes de servidor de la pàgina i buscant i buscant s’ha recuperat. Es una entrevista, publicada el 2014, en exclusiva de www.territoribc.com amb Craig Dykema, el fantàstic tirador de la primera temporada del Licor 43 Santa Coloma (1983-1984).

Hola Craig, primer per agrair-vos que ens atenguis. Benvingut a www.territoribc.com.

Permet que primer digui que la meva dona (Nancy) i jo tenim recods molt estimats d’Espanya ... va ser un moment fantàstic, acabem de casar-nos, així que era com una lluna de mel de tres anys. Tenim previst tornar-hi aviat. Gràcies per recordar-vos i per estar en contacte.

Una salutacio a tots els membres de Santa Coloma ...

Vas estar formant parella estrangera amb Mike Phillips, tot un dominador de la zona. Suposo que el problema de la llengua era gran, ja que crec que gairebé ningú parlava anglès. Un gran problema?

Jugant amb Mike va ajudar, vaig aprendre prou amb l'idioma per entrar i sortir de la pista. A qui recordes més dels membres de l’equip d’aquella època?

Vam tenir un gran grup de nois, Quim Costa, Jordi Freixenet, Miquel Pou, només per citar-ne alguns ... Aquell any ens vam barrejar molt bé, vam tenir totes les parts adequades per tenir èxit .. Va ser molt divertit any de bàsquet .. Es va mantenir en contacte amb Manel ... em sap greu saber la seva mort. Realment voldria saber com estan els nois.

Fotografia: El Mundo Deportivo

Ha tingut contacte amb algú de l'equip després de tant de temps?

Es va mantenir en contacte amb Manel ... em sap greu saber la seva mort. Realment voldria saber com estan els nois. I alguna anècdota del teu any a Santa Coloma, que recordes i encara et fa riure?

Un parell d’històries divertides ... Uns focs artificials fora al carrer durant un partit va ser el primer ... va portar la meva dona al límit del seient.

Un altre va ser durant els nostres primers partits, que en algun moment portaria la pilota a la pista i cridaria les jugades amb la mà i els dits. Recordo que Manel va treure ràpidament de la pista i després em va explicat que no digués mai la jugada amb el dit índex ... un mal gest a Espanya .... lliçó apresa La gent era molt simpàtica amb la meva dona i jo, i realment ho vam apreciar

"Vam tenir un gran grup de nois, Quim Costa, Jordi Freixenet, Miquel Pou, només per citar-ne alguns ... Aquell any ens vam barrejar molt bé, vam tenir totes les parts adequades per tenir èxit .. Va ser molt divertit any de bàsquet .."

I de la ciutat, recordes alguna cosa especialment?.

Una cosa sobre el nostre primer any allà i estar lluny de la família. Hi va haver una vaga postal a Espanya, de manera que no podíem rebre cap correu de la nostra família i en aquell moment no teníem telèfon al nostre pis. Així que vam trobar a faltar la comunicació amb casa ... però un matí al matí acabàvem de aixecar-nos i vam sentir que el carter passava les cartes sota la nostra porta, semblava que no s’aturaven mai ... vam passar la següent hora o així llegint el nostre correu. A nivell esportiu va ser un bon any, ja que l’equip va jugar els play-off, va guanyar a tot un FC Barcelona dues vegades, l’últim de prou diferència, i finalment l’equip va quedar quart de l’ACB. Esperaves aquest rendiment de l'equip?.

Realment no sabia què esperar aquell primer any, però com he dit abans, realment teníem una bona barreja de jugadors ... tot plegat va encaixar molt bé aquest primer any.

A nivell individual, vas acabar la temporada amb una mitjana de 22,2 punts per partit i un encert del 48% de la línia de 3 punts, que acabava d’arribar al bàsquet europeu. Esperaves aquesta actuació el teu primer any a Espanya?

Sempre he estat un bon tirador, Manel va entrenar els meus punts forts i em va deixar jugar ... cosa que ens va alliberar realment

Fotografia: Font Desconeguda

La temporada següent vas jugar a Cajamadrid, que tenia un molt bon equip però va acabar perdent la categoria. Les teves estadístiques eren molt similars a la de la temporada anterior a Santa Coloma, però no es pot salvar l'equip. Recordes que us va passar?

Com a equip aquell any, no teníem la combinació adequada. Tothom era un jugador de tipus exterior, no teniem una presència interior.

La temporada següent vas tornar a Catalunya, per jugar al CB Granollers, que va ser el teu últim equip a Espanya i on vam perdre't la pista. On va anar la teva carrera després de tres anys a Espanya?.

Després d’aquest any vam decidir tornar a casa i formar una família i tornaríem si poguéssim tornar a la ciutat adequada d’Espanya i si sortís la situació adequada ... no cal dir que ens vam quedar als Estats Units .

Després de deixar de jugar, no vas tenir la temptació de continuar com a entrenador?

No realment, tinc uns records fantàstics per guardar per sempre i encara parlem fins avui. Espanya té un lloc especial en el nostre cor ..

Com és la teva vida en l’actualitat?. Encara estàs relacionat amb el món del bàsquet, d’alguna manera?

La meva dona i jo farem 30 anys de casats l'any vinent ... tenim dos fills, tots dos es van casar aquest estiu passat. Tots dos eren esportistes, la meva filla jugava a softbol a la universitat i el meu fill feia golf a la universitat. La meva dona és higienista dental, porto amb el mateix dentista des de fa més de 25 anys ... Porto una empresa de brodats que em manté ocupat. Mantinc la connexió amb el món del bàsquet, estic en contacte amb alguns membres del Suns, així com amb els meus companys d'equip. Tinc entrades de temporada per el meu antic equip universitari, així que estic desitjant que arribi la temporada ..

I per acabar, algun consell per als jugadors joves de Santa Coloma?

Treballeu dur, seguiu els vostres somnis o passions ... no deixeu que ningú us digui que no podeu succeir- Espero veure-us a Espanya .... aviat