Publicat 4 de juliol de 2020. 10.16 hores -Webmaster-.
Recuperem una article / entrevista al diari digital ideal.com al maig del 2017, amb la signatura del periodista Sergio Yepes, amb el jugador colomenc Jordi Pardo com protagonista en la seva estada al CB Granada, a la Lliga ACB.
Va passar als annals de la història del bàsquet local per ser el primer jugador internacional absolut amb Espanya en militar al CB Granada. I, en gairebé igual mesura, per ser component de la plantilla amb la qual l'extint club va competir a la Lliga ACB, ara fa vint temporades. Però la veritat és que a la semblança que es podria realitzar sobre l'antic escorta professional Jordi Pardo Lázaro (1968.05.04) podria unir-se algun matís interessant més. I és que aquell barceloní que arribés procedent de el CB Salamanca, el desaparegut equip a què precisament es van comprar els drets per competir també a la Copa Korac, avui reconeix que «m'hauria agradat continuar» en la formació nassarita a terme d'aquella única campanya 1996 / 97 en què va defensar els seus colors. Casat i amb dos fills porta «quinze anys treballant» a Girona com a representant d'una empresa de venda i distribució de pernils de Guijuelo mentre «de tant en tant» es fa les seves «pachanguitas». Però la veritat és que assegura que no aconsegueix oblidar que la de l'Alhambra era una ciutat «en què es viu estupendament» i es va sentir «molt ben tractat».
Pardo es va incorporar al col·lectiu comandat pel president José Luis López Cantal després d'haver disputat 21 partits amb el combinat nacional juvenil, 8 amb el de promeses, 32 amb el Sots 22 i 3 amb el absoluta, el que havia estat conseqüència del seu bon fer previ al Joventut de Badalona -amb qui va ser campió de Lliga i de Copa en un parell d'oportunitats- o al Valvi. Però tot i que en aquells dies tenia 28 anys, i semblaven haver passat els seus millors moments, no admet que se li digui que va venir estant ja 'de tornada'.
«M'agradava jugar»
«No, ni molt menys. M'agradava molt jugar. I sempre he estat molt competitiu, tractant-lo de fer en cada moment el millor possible», desgrana qui en la seva època d'esplendor havia estat catalogat com el successor de Jordi Villacampa. Aquest mateix que sota les ordres del tècnic lleonès José Alberto Pesquera es recorda formant d'una plantilla «amb una barreja de joventut i experiència» en la qual només va detectar una piga. «Frankie King va ser un dels nord-americans més especials i indisciplinats amb que em vaig creuar al llarg de la meva carrera. Venia del seu país i la veritat és que li va costar adaptar-se. A més, era bastant anàrquic tot i ser un molt bon jugador. I això tampoc seia molt bé en un grup», de què Pardo postil·la que «va complir» en els dos fronts de competició que va haver d'afrontar. A la Korac, on el 'CEBE' va ser eliminat en setzens de final, «no crec que pecàrem de passerells, perquè hi havia jugadors com Tinkle, Montes, Talaverón o jo que ja havíem jugat a Europa. Però sí que és veritat que en el partit de tornada davant del Banc de Roma ens van fer una bona trampa amb un arbitratge molt casolà, que era el normal».
"No vaig tenir oferta per renovar. Però sí, m'hauria encantat, perquè hagués volgut seguir, exposa partint de la base que «els records són molt bons. Vaig estar bé en l'equip. Jo havia jugat en aquells dies en conjunts importants. I el pas per Granada em va aportar experiència. I, a part, m'agradava moltíssim la ciutat, que té relativament a prop la muntanya i la platja i en certa manera em recorda una mica a Girona, que és on va néixer la meva dona"
«I a Espanya -continua assenyalant a propòsit de la tretzena plaça aconseguida a la Lliga ACB- vam fer un paper força digne tenint en compte que érem un equip nou, que estàvem debutant». Ara bé, aquest, que es va caracteritzar per la seva franquesa, admet que en la màxima categoria nacional «havíem d'haver fet més, perquè a la fi ens deixem anar», la qual cosa va ser conseqüència de l '«ambient va deteriorar amb les indisciplines i altres».
El cas és que en la competició domèstica Jordi Pardo va ser el sisè jugador més emprat per Pesquera arribant a gaudir de 660 minuts repartits en 34 partits en els quals amb mitjana de 6,02 punts i 0,88 assistències per un total de 3,24 de valoració . Uns números que van ser inferiors al que s'esperava - Alfredo Fabon li va arribar a prendre la davantera- i que malgrat influir poderosament en la decisió que no continués no entelen la grata imatge que es va emportar de el club i el lloc.
«No vaig tenir oferta per renovar. Però sí, m'hauria encantat, perquè hagués volgut seguir», exposa partint de la base que «els records són molt bons. Vaig estar bé en l'equip. Jo havia jugat en aquells dies en conjunts importants. I el pas per Granada em va aportar experiència. I, a part, m'agradava moltíssim la ciutat, que té relativament a prop la muntanya i la platja i en certa manera em recorda una mica a Girona, que és on va néixer la meva dona».
I on es troba ara que ha deixat enrere la carrera esportiva que perllongaria per dues temporades més a Portugal amb la UD Oliveirense i amb un contracte temporal al Joventut de Badalona. «Després de retirar-me (en 2000) vaig estar escrivint articles d'opinió al Diari de Girona. I comentant per la ràdio els partits de l'Akasvayu. Però l'any de Salamanca (1995-1996) vaig conèixer a una gent d'una empresa de pernils -Juan Manuel Hernández S.A.- que em va oferir portar la seva representació. Així que vaig començar a treballar amb ells tenint la sort que són seriosos i que tenen molt bon producte, el que influeix en que em trobi molt bé», conclou mentre fa un últim gest de complicitat a Granada. I és que tot i que diu que «en tot aquest temps no s'ha donat l'oportunitat de tornar encara que sigui de visita» reconeix que va quedar tan captivat per la ciutat de l'Alhambra que «estic desitjant fer-ho».
댓글