Publicat 25 d'abril de 2021. 10.29 hores. -Webmaster-.
Article publicat per l’entrenador Willy Tisaire, coordinador de bàsquet al Col·legi Públic Doctor Azúa de Saragossa a la pàgina web Basketmania. Tot un exemple de lectura per els entrenadors que estan començant.
Aquest es l'article íntegre:
El primer que vull deixar clar és que la meva intenció no és parlar des de cap trona, ni donar lliçons a ningú, ni servir d'exemple, ni conquerir ànimes. Tan sols sóc un vell entrenador de base amb gairebé 30 anys d'experiència i moltes de les coses que comentaré passen al meu entorn més proper i malgrat les meves idees, de vegades per covardia, per no tenir problemes o perquè no tens clares les solucions no les afrontes plenament.
Observo que en els últims anys ha crescut la crispació en el bàsquet base. Evidentment estem a anys llum de el futbol on contínuament es produeixen incidents que en bàsquet serien inimaginables. Crec que és obligació de tots preservar aquest ambient de pau i concòrdia com a regla general, exceptuant els escassos casos que sempre han succeït.
Com tot a la vida ningú és innocent de el tot ni hi ha un únic culpable. No m'agradaria demonitzar els pares, ni tots són iguals ni es comporten de la mateixa manera. Crec que es pot educar els pares i on no arriba el diàleg, han d'estar les normes.
Exercint una sana autocrítica, els coordinadors i entrenadors no assumim la part educacional del nostre treball, el control de les emocions tant de nens com a pares, començant perquè de vegades som incapaços de controlar les pròpies. Hem intervenir quan els pares superen els límits de l'educació esportiva i proposar un codi de conducta que plantegi drets i obligacions de pares, nens i entrenadors.
De vegades es produeix un tsunami de conductes que comença en el comportament excessiu o violent de l'entrenador i es transmet al jugador i als pares. L'entrenador de base no és només un ensenyant de el bàsquet, és un educador que ha de preocupar-se de l'infant de manera integral des dels estudis, l'actitud dels seus pares cap a l'esport i el comportament dins i fora de la pista.
Els pares no són públic que paguen una entrada. En cas negatiu són una arma de destrucció massiva d'il·lusions. Quan el seu exemple és positiu centuplica la bona feina d'un formador.
L'actitud de l'entrenador cap als àrbitres també marcarà molt l'actuació que els pares tindran també cap a ells. Quan observo a aquests joves àrbitres picats per adults fets i drets en molt casos pares de fills de semblant edat, a més de sentir una vergonya aliena incontenible, em pregunto on està la nostra empatia, en quin racó de la subjectivitat la vam perdre, quin exemple estem donant als nostres fills, futurs pares. Per què ens perdonem tan fàcil nostres errors i som intransigents amb els dels altres. També és cert que parlo d'una minoria que sempre pot a una majoria silenciosa que calla per evitar situacions desagradables.
L'actitud dels pares cap a l'esport dels seus fills és fonamental. Els exemples de l'elit no són bons, són excepcions, un Nadal, 1 Alonso, un Gasol és la suma de tants components genètics, familiars, socials, culturals que la seva repetició és impossible. Ni m'agraden els pares que porten tard als seus fills als partits o fallen a el partit quan fa fred o no els ve de gust anar-hi, sense transmetre als seus fills la paraula compromís, com aquells que s'obsessionen amb el partit, el resultat, el portar- la beguda isotònica a la banqueta, els minuts que juguen, s'acosten al descans a donar-los les últimes instruccions als seus fills, recriminen les errades dels altres, censuren als àrbitres o s'eternitzen de camí a casa les critiques als seus propis fills.
Per la meva experiència aquests nens tan observats i pressionats són carn de retirada tant aviat com una certa independència emocional. Aquí també l'actitud de l'entrenador i la informació que filtra als pares és fonamental. Hem de deixar clar amb els nostres missatges i el nostre comportament que el bàsquet és un complement únic per a la seva formació. Però només un complement, un mitjà, no un fi. Una manera de desenvolupar-físic, psíquica i socialment, d'aprendre valors que a l'aula no s'ensenyen. Fins aquí tots els entrenadors tindran una contractura de coll de tant de afirmar meves paraules. Però el problema és el trànsit de la paraula a el fet. Aquí es queden les intencions. La competició és la vida, però segons el biaix ètic que li donem es converteix en una font d'ensenyaments o en una trituradora de principis. Us faré unes preguntes i sincerament contestar-les, jo moltes vegades he traït algun dels meus principis per guanyar un partit i no estic orgullós per això però sí per reconèixer-ho. A la fi us adonareu que en qualsevol decisió tècnica o tàctica a la base hi ha una postura ètica prèvia.
Totes aquestes preguntes van dirigides a entrenadors de formació, mai de competició (això no entra en el meu negociat):
1.- Si vaig guanyant d'un i queden 10 segons i el meu millor jugador porta la pilota i està sol el pitjor li demanes que li passi la pilota o deixes que se la jugui.
2.- El millor jugador ha estat sense entrenar tota la setmana per diferents motius. Li deixaries sense jugar?. I si fos el pitjor?
3.- Tots han entrenat aquesta setmana amb bona actitud i cada un amb la seva aptitud. Vas a jugar igual amb tots sigui quin sigui el resultat?
4.- Una fora claríssima es produeix davant de tu i l'àrbitre no l'ha vist. Aquestes disposat a dir-li la veritat encara que et perjudiqui i et estiguis jugant el partit?
5.- Pressiones al feble i flotes al fort?
6.- Deixes que qualsevol jugador sigui quin sigui tiri de tres punts si el tir és correcte tàcticament?
7.- A l'hora de botar la pilota discrimines a algun jugador en funció de la seva habilitat?
8.- Jutges les posicions dels jugadors en funció de la seva alçada o una altra qualitat física?
9.- Alguna de les teves decisions estàs convençut que et perjudiquen esportivament a curt termini però aquestes convençut que beneficiaran a llarg termini als teus jugadors?
10.- El teu filosofia defensiva es basa en potenciar les qualitats dels teus jugadors o en aprofitar-te dels errors formatius (físics, tècnics i tàctics) dels teus rivals?
11.- Quan envies un 2 × 1 contra el botador, estàs convençut que ho fas per millorar als teus jugadors? I quan planteges una zona?
12.- I finalment, creus que has traït alguna vegada els principis basquetbolístics en funció de la importància del partit?
I unes últimes reflexions d'un veterà entrenador:
1.- Mai et posis per sobre dels teus jugadors, vals tant com el pitjor d'ells i el pitjor dels teus resultats.
2.- Ser seriós no és ser avorrit, ser responsable no és ser insípid, el polo i la pissarra no fan a l'entrenador. L'avorriment és el principal enemic de l'aprenentatge.
3.- No per entrenar més entrenes millor.
4.- Tan important és tenir tècnica com saber-la utilitzar. Intenta que a l'entrenar la tècnica ho facis mitjançant jocs o competicions perquè no sigui tan àrida, es pot i s'ha de fer.
"Exercint una sana autocrítica, els coordinadors i entrenadors no assumim la part educacional del nostre treball, el control de les emocions tant de nens com a pares, començant perquè de vegades som incapaços de controlar les pròpies. Hem intervenir quan els pares superen els límits de l'educació esportiva i proposar un codi de conducta que plantegi drets i obligacions de pares, nens i entrenadors"
5.- Si els teus jugadors no són feliços entrenant no seran feliços jugant.
6.- Somriure entrenant no és símptoma de deixadesa o falta de compromís, vol dir que s'ho estan passant bé.
7.- Jugar simple és el més complex que existeix, jugar, passar i tallar, ocupar un planeta de possibilitats.
8.- No demanis a un ocell que nedi, a un elefant que voli ni a un nen que faci alguna cosa que no has entrenat.
9.- El protagonista és el jugador, pares i entrenadors són secundaris de luxe que poden fer caure la pel·lícula.
10.- Si en un partit tots criden, tu calla, que segur que els teus jugadors t'escolten.
11.- Si exprimeixes una petita taronja tens un petit suc, deixa que la taronja creixi i que la espremi altre quan tingui tot el suc. La taronja, el pare de la taronja i l'espremedora potser no t'ho agraeixin però hauràs complert el teu deure.
12.- La bona educació és la millor arma contra la mala educació, sembla evident però no ho és.
13.- Un entrenament no és una conferència a la Sorbona ni la presentació d'una tesi doctoral. Parla poc, corregeix el just i que corrin. Si els xiscles sempre, sempre pensen en el xiscle, si els parlen pensen, en la paraula. No sempre l'últim vist en un clínic és el que correspon. Aplica el sentit comú, s'adequa l'entrenament al nivell dels teus jugadors.
14.- El bàsquet és esprint i stop, pensar en l'stop, és mecanitzar per crear.
15.- El llenguatge és fonamental. No li diguis el que han de fer, apunta’ls camins i que trien el incorrecte moltes vegades perquè a la fi recordin tots els camins. No els diguis passa, digues-los aixeca el cap, no els diguis tira, digues-los que mirin.
16.- Ser coherent amb la teva filosofia, no vol dir que pressions sempre encara que vagis guanyant de 100, això és ser intransigent i poc intel·ligent. Ser coherent és aplicar la mateixa filosofia però variant-la en cada situació. El joc es compon d'atac posicional, defensa posicional, rebot i joc en carrera. Pressionar, robar sota el cèrcol i fer una safata és com dir que el Quixot és un llibre de cavalleries, una simplificació extrema de tan bell joc.
17.- Sense empatia mai seràs entrenador de bàsquet, si vas guanyant de 50 i els altres nens de 11 anys no poden ni treure de fons pensa com es sentiran i si realment al teu equip li serveix d'alguna cosa.
18.- I per últim i més important, ser entrenador de base és la major font de satisfaccions que pot tenir un ésser humà, ja que els premis més importants ni es compren ni es venen ni es lloguen, ni es guarden en sales de trofeus.
