Publicat 28 de febrer de 2020. 10.19 hores -Kartias-.
Després del descans dels campionats de Promoció per la festivitat de Carnestoltes, es reprèn la competició amb un derbi colomenc a categoria infantil masculina entre ADE Fuster i Bàsquet Neus (Dissabte, 17 hores). Per la prèvia tenim a tots dos entrenadors: David Carreras (ADE Fuster) i Guillem “Willy” Gonzalez (Bàsquet Neus).
Dissabte jugueu un derbi que també està marcat amb una igualtat absoluta en la classificació, aquesta situació genera una quantitat en els jugadors, a part del que en si podria ser un derbi?
David Carreras (ADE Fuster): No cal prendre el partit contra Neus amb més transcendència que qualsevol altre, l'objectiu sempre és entrenar i treballar prou bé cada jornada com per competir i optar a la victòria el dia de partit.
Guillem “Willy” Gonzalez (Bàsquet Neus): Els jugadors, per naturalesa, volen guanyar sempre. Ja des de la roda d'escalfament, comences a notar aquesta adrenalina amb la qual intenten competir. El fet de tenir un balanç més que positiu i poder aspirar a estar a la part alta de la classificació porta a tenir encara més ganes de seguir jugant. Porto poc des de les banquetes, però des pista hi ha una cosa que notes sempre: si els resultats acompanyen, les ganes de seguir jugant augmenten considerablement. Si a aquest factor se li suma el derbi contra una Fuster igualada en balanç, s'acosta un partit dels que ve de gust jugar sempre.
En les quatre jornades que porteu, què tal esteu veient aquest grup ?. Sembla que és molt igualat i aquest és un objectiu general, en principi, de tots els equips per aconseguir aquesta millora.
David Carreras (ADE Fuster): A grans trets el grup sembla competit: no es donen grans diferències en els marcadors, això fa que ningú pugui permetre cap tipus de relaxació ni pèrdua d'intensitat en el treball diari ... si afluixes perds opcions de guanyar el següent partit.
Guillem “Willy” Gonzalez (Bàsquet Neus): Tenim un grup que té una pinta immillorable. Hi ha molta igualtat per a dalt i els equips de la part baixa no són, ni de bon tros, purs tràmits. Les lligues on qualsevol pot perdre contra qualsevol són les que més agraden, ja que et fan estar a el 100% durant tota la temporada. I aquesta lliga té això: un dia desconnectes i no acabes traient un partit que, a priori, veies assequible. La competitivitat i la tensió d'estar concentrat en cada entrenament, en cada quart, en cada acció fan que grups com el nostre siguin una autèntica vàlvula per aconseguir millorar i evolucionar com a jugadors i com a grup.
David Carreras: "A grans trets el grup sembla competit: no es donen grans diferències en els marcadors, això fa que ningú pugui permetre cap tipus de relaxació ni pèrdua d'intensitat en el treball diari ... si afluixes perds opcions de guanyar el següent partit"
Guillem “Willy” Gonzalez: "Ara només falta temps i molta feina. Encara que, com sempre passa en aquest esport, els entrenadors de formació sembrem conceptes i coneixements de el joc perquè, d'aquí a uns anys, els que recullin els fruits es trobin amb jugadors eficaços en pista"
Una primera fase i gairebé la meitat de la segona fase, esteu en disposició de fer un balanç dels objectius previstos de la temporada. Es compleixen ?. Encara no ?. Què el que falta, o no?.
David Carreras (ADE Fuster): El marge de millora en categories de formació sempre és gran, de manera que per molt que es puguin assolir els objectius marcats inicialment mai s'ha de donar per acabat el treball. Sempre falta molt per fer amb jugadors de 12, 13 i 14 anys ....
Guillem “Willy” Gonzalez (Bàsquet Neus): Durant aquesta temporada hem tingut diverses incorporacions que s'han sumat a la baixa de les jugadores que conformaven aquest grup que, anteriorment, era mixt i que, per reglament, no podien seguir competint junts. Saber encaixar les peces i que la maquinària sencera funciona requereix molt de temps i esforç. Els jugadors no són robots, tenen els seus problemes, les seves inquietuds i la seva vida extraesportiva. Poder conciliar això amb el bàsquet és molt complicat i, aquí, rau el nostre principal objectiu: que competeixin cada pilota, que vinguin amb ganes a jugar i que confiïn en els seus entrenadors. Tenim la unió jugadors-entrenadors pràcticament consolidat. Ara només falta temps i molta feina. Encara que, com sempre passa en aquest esport, els entrenadors de formació sembrem conceptes i coneixements de el joc perquè, d'aquí a uns anys, els que recullin els fruits es trobin amb jugadors eficaços en pista.
