Publicat 2 d'agost de 2020. 10.28 hores. -Webmaster-.
Segona de la sessió del Projecte BattleQuizz per els jugadors de categoria sènior amb Didac Arredondo (CB Santa Coloma), Guillem Gonzalez (Bàsquet Neus), Javi Rodriguez (CB Mollet) i Jordi Ramirez (Gramenet BC).
Quins serien el teu millor i pitjor moment / experiència com a jugador que has viscut?
La pitjor la tinc molt clara, la meva lesió de genoll. Crec que en cadet A, quan em vaig trencar Tendó rotular i tèbia, va canviar tot. Una mala recuperació fa que a dia d'avui encara em recordi d'això.
És difícil triar un moment bo, la veritat que he tingut molts, si hagués de triar em quedo amb l'ascens a Copa Catalunya, ja que era la meva meta com a jugador, que es va certificar amb un triple en l'últim segon per guanyar el partit en camp d'UBSA que ens donava l'ascens de manera matemàtica. Va ser molt emocionant quan la grada va entrar a la pista i el Cbsc tornava on mereixia.
De millors moments n'hi ha molts, però em quedaré amb el torneig de Setmana Santa de Coma-Ruga 2012. Érem molt joves, però ens ho vam passar molt bé (i acabem guanyant i tot). Vam ser uns quants equips de club i es van forjar amistats que, a dia d'avui, tot i perduren. Aquests 5 dies convivint amb l'equip els tinc gravats a la memòria com un record inesborrable.
El pitjor moment va ser, sens dubte, quan em vaig adonar que necessitava parar. Fa tres anys, vaig notar que no estava marxant el cap tan bé com volia i que havia de posar en pausa la meva carrera com a jugador. Saber que l'esport que estimes t'està causant més mal de què hauria és molt dur, però són decisions dràstiques que s'han de prendre pel bé de la teva salut mental.
La salut mental dels esportistes és un tema tabú i de què es parla poc. Sincerament, crec que hauria de tenir més importància de la que té. És el dolor invisible. Espero que en un futur hi hagi més plans psicològics aplicables al bàsquet.
El meu millor moment va ser quan vam guanyar la Lliga EBA amb l'AEC Collblanc, tot i que les fases d'ascens no van ser com haguéssim volgut, va ser una gran temporada.
El meu pitjor moment diria que va ser quan em lesiono amb un esquinç de turmell de grau 2 en el segon partit del majestuós torneig de la Euroleague Júnior de L'Hospitalet. Per sort era Júnior de 1r any i vaig poder jugar-ho a l'any següent una altra vegada, però em va molestar molt ja que en aquesta generació havia equips molt bons com el Madrid de Mirotic i l’Unicaja de Lima entre altres tants.
La meva millor experiència com a jugador han estat els ascensos de categoria aconseguits durant aquests anys. Sens dubte, els moments de celebració i de satisfacció a l'repassar cada moment clau d'haver aconseguit l'èxit.
Lamentablement, la pitjor experiència soferta va ser quan vaig patir una lesió de menisc que em va mantenir apartat de les pistes gairebé una temporada sencera amb 21 anys.
コメント