Publicat 25 d'agost de 2020. 10.12 hores. -Webmaster-.
Darrera presència en aquest Projecte BattleQuizz, que es dona per finalitzat, per les sèniors Anabel Bello, jugadora de Bàsquet Neus de Segona Catalana, Elena Cuadrado, jugadora de B. Draft Gramenet, de Copa Catalunya, Marta Arbizu, jugadora del Basquet Maresme Boet Mataró, de Lliga Femenina 2 i Leila Lozano, jugadora de l’AE Sant Andreu de Natzaret, de Primera Catalana.
Quina decisió vas deixar de prendre respecte a el bàsquet o no la vas prendre, i que et va canviar el panorama o t'ho hagués pogut canviar?
En la meva etapa "mini" al Femení Sant Adrià, des de la Federació ens van oferir a 3 companyes i al mi, anar els dilluns a fer tecnificació. Això suposava l'haver de saltar-me els entrenaments dels dilluns amb el meu equip. La meva mare i el meu entrenador em van oferir o bé, anar els dilluns a entrenar a un altre lloc amb altres companyes, o seguir anant a entrenar amb les meves companyes d'equip.
En aquell moment vaig decidir que preferia entrenar amb les meves companyes d'equip, que era amb qui coincidia en pista els caps de setmana. Les altres 3 companyes van decidir anar a tecnificació, per la que durant diversos mesos vam ser tan sols 5 jugadores entrenant els dilluns.
Igualment els dilluns a l'ésser tan poques, aprofitàvem per fer molta tècnica individual. El mateix si m'hagués decantat pels entrenaments amb la federació, a dia d'avui seria esquerrana, qui sap ...
Quan era junior em van cridar per anar-me'n als Estats Units perquè una vegada acabés el batxillerat anar-me'n a una universitat a jugar. Crec que hagués canviat la meva vida per complet a més de la meva manera de jugar i el meu futur. Però a la fi quan vaig trobar l'oportunitat de jugar a la màxima categoria de Catalunya al club de la meva vida vaig pensar que m'anava a omplir moltíssim més perquè sempre havia estat el meu somni des de petita.
A més que sóc una persona molt familiar i es que m'hagués costat moltíssim estar a tants quilòmetres de distància de Santa Coloma.
A la fi sempre he tingut aquest dubte que hagués passat però ara mateix estic molt contenta en el Draft Gramenet i crec que em queden moltes coses per aportar a aquest club.
Sincerament, mai he tingut moltes aspiracions a més, pel que fa a ofertes. Per sort, sempre he estat on he volgut estar, així que no em penedeixo d'haver jugat cap temporada al club que volia. Potser de petita podria haver optat per un club de més categoria en aquell temps, i llavors poder haver arribat una mica més alt. Tot i això, a dia d'avui, penso que si hagués hagut d'arribar més alt basquetbolísticament, ho hagués fet sense importar el club en què hi fos.
Bé no sé si hagués canviat alguna cosa o no, però si que és veritat que vaig tenir moltes oportunitats abans de jugar a Lliga Femenina 2. Si hagués jugat abans en aquesta lliga no es on podria haver arribat. Però tampoc em penedeixo ... sempre vaig fer una mica el que vaig voler en aquell moment i al costat de la meva companya Blanca Garcia volíem pujar a Lliga Femenina 2 amb el club on he estat molt a gust sempre a estat com la meva segona casa que és Cerdanyola.
Comments