Projecte BattleQuizz: Junior femení (Sessió 4)

Publicat 23 de juliol de 2020. 10.28 hores. -Webmaster-.

Darrera de les preguntes del Projecte BattleQuizz amb Clara Diaz, (Basquet Maresme Boet Mataró), Jana Serrano (Femení Sant Adrià), Laia Fernandez (Gramenet BC) i Erika Aspajo (Femení Sant Adrià). Moltes gràcies a totes quatre!

Quina decisió vas deixar de prendre respecte a el bàsquet o la vas prendre, i que et va canviar el panorama o t'ho hagués pogut canviar?.

Una de les decisions més importants que he pres va ser abandonar un dels millors clubs d'Espanya, Femení Sant Adrià. He passat 10 anys en aquest i m'han aportat moltes coses bones i dolentes i per temes personals vaig decidir abandonar el club. Va ser dura prendre aquesta decisió, però aquesta decisió m'ha obert moltes portes i oportunitats. La veritat és que estic molt contenta de la decisió que vaig prendre.

Aquest any m'han ofert l'oportunitat d'anar a estudiar als Estats Units i he decidit posar per davant els meus estudis. La cursa que vull estudiar no és possible fer-la allà. Aposto pel bàsquet femení espanyol.

Hi ha una decisió que no vaig prendre quan era mini i passava a ser infantil que va ser no canviar d'equip. Sempre tindré la incertesa de què hauria passat si hagués fet el canvi.

Faig un resum ràpid de la meva trajectòria perquè entengueu: des premini fins a infantil de segon any vaig jugar al Draft Gramenet de la meva ciutat. Després, el primer any sent cadet vaig fer el meu primer canvi a Barça CBS.

Tornant a del principi, sempre em quedarà el dubte de l'any de mini a infantil, ja que vaig tenir la possibilitat de formar part d'un dels millors equips d'Espanya però potser la meva infantesa i les amistats van fer que no aprofités aquesta oportunitat. Així i tot estic molt contenta perquè a causa d'aquesta decisió vaig poder jugar a Barça CBS, tenir d'entrenador a Mateo Rubio i jugar amb gent meravellosa.

Fotografia: www.territoribc.com

Crec que no hi ha cap decisió que no hagi pres, sempre ho he donat tot pel bàsquet. Cada oportunitat és única i cal aprofitar-la.

Podria dir el fet de canviar d'equip, ja que jo jugava a la Gramenet i em vaig canviar al Femení Sant Adrià, club en el que porto 5 anys.

Potser si no hagués decidit haver fet aquest canvi les coses haguessin estat diferents.

Com vaig comentar anteriorment em va aconsellar deixar el bàsquet per la hiperlaxitud de les meves turmells. Aquesta decisió va ser dura per diversos motius. Primer que no estava en el millor moment de la meva temporada, cosa que en part em feia voler deixar el bàsquet. D'altra banda jo sempre he estat una persona amb una capacitat organitzativa molt alta però també molt poc conformista i sempre aspirant a més, per tant seguir fer primer de batxillerat sense bàsquet d'una banda sonava temptador per la quantitat de temps extra que tindria. D'altra banda no pensava que aquesta fos la solució i si anava a deixar el bàsquet volia que fos perquè no hi ha més opcions. L'entrenament següent a la meva lesió en el qual no podia fer res excepte observar, vaig pensar que en les ganes que tenia d'aixecar-me i poder fer l'exercici marcat amb les meves companyes, aquí vaig saber que no podia deixar-ho. Llavors em vaig posar a enfortir el turmell i em vaig esforçar per poder tornar a pista com més aviat bé recuperada. Això podria haver acabat amb la meva carrera en el bàsquet. Penso que si o hagués deixat m'hagués penedit moltíssim i notaria que em falta alguna cosa.