Publicat 10 d'agost de 2020. 10.28 hores. -Webmaster-.
Part final per Dani Calleja, Oscar Quesada (CE Xamba), Sergio Lopez i Oscar Recio (CB Molllet) en aquest Projecte BattleQuizz del 2020.
Quina decisió vas deixar de prendre respecte a el bàsquet o no la vas prendre, i que et va canviar el panorama o t'ho hagués pogut canviar?
Deixar-ho.
Després d'una mala etapa costa remuntar, vaig provar diferents clubs després de l'Basquet Neus com l'UB MIR o el CB Sant Andreu de la Barca i encara que em porti molt bons records dels dos llocs, com a casa enlloc. Però la meva sortida de l'Bàsquet Neus era necessària, primer per situació personal i després perquè el meu cicle allí s'havia acabat, no només per perdre la motivació sinó per la necessitat de canvi.
En els últims 3 anys he tingut ofertes molt interessants i que vaig rebutjar per falta de motivació. La temporada anterior vaig intentar recuperar-la fitxant a última hora per CB Sant Andreu amb un company de treball però no va ser possible, després de rebutjar ofertes de Ramon Llull, CB Esparreguera, Terrassa o CB Llinars. Clubs que a dia d'avui es continuen interessant per mi i que a dia d'avui segueixo rebutjant perquè no em veig capaç de donar el meu 100% i si no dono la meva 100% no seria jo mateix i estaria sent infidel al meu principi principal. Així que considero que deixar-ho és una decisió que m'ha afectat directament pel fet de tallar la meva progressió i de quedar-me amb el dubte que hagués passada si hagués entrenat a un equip en categories altes en algun club de l'elit com m'hagués agradat un Femení Sant Adrià o si hagués acceptat poder créixer dins del CB Esparreguera
Qui sap si en un futur no molt llunyà m'entra el mico i torno a carregar la pissarra a la meva motxilla, però a dia d'avui no ho trobo a faltar.
En aquest tema, va ser la decisió de no agafar el Sots 21 Preferent Masculí al CB Sitges.
Us poso en antecedents, es posa en contacte amb mi al CB Sitges per col·laborar en el club, just l'any que renuncien per primera vegada a la Lliga EBA, per motius econòmics.
Venia una fornada de molt bons jugadors júniors que serien fet i fet el futur sènior que va ascendir a la segona etapa de el CB Sitges a Lliga EBA.
Al succeir aquesta renúncia, no quedava molt clar quin seria la meva col·laboració amb ells, ja que el que era entrenador i actual DT de el Bàsquet Sitges, el jugador internacional per Espanya Júnior i ex ACB Edu Piñero, va decidir agafar aquest grup com a primer entrenador, deixant el sènior a en 2a catalana a Fermín Sanchez.
Això va provocar que em oferissin per primera vegada dirigir un equip femení, el Sènior de l'entitat. La il·lusió que va posar el meu malmès entrenador ajudant, Fran Borrego, i l'ajuda de tots, indicant que seria puntual un any amb les noies per tornar als masculins, va provocar el meu inici en el bàsquet femení.
El primer any amb elles vam quedar segones en triple empat a punt de pujar a 2a Catalana, i a l'any següent, campiones de 3a, subcampiones provincials i ascens a 2a Catalana.
Sense aquest "no" fitxatge pel Sots 21 Preferent de el Bàsquet Sitges no hagués començat al bàsquet femení, en el qual segueixo treballant en l'actualitat i tantes alegries m'ha proporcionat.
La decisió que no prengui i em va marcar, segurament va ser la de no presentar-me, per circumstàncies que no recordo, com a jugador a unes proves per accedir a un equip, i per tant no arribar a jugar a un gran nivell com a jugador, aquesta circumstància segurament em va portar a dedicar-me a una primerenca edat a ser entrenador, i no sé si per bé o per mal, després de gairebé trenta anys com a entrenador, segueixo gaudint d'aquest meravellós esport.
La decisió que vaig deixar de prendre sempre l'he tingut clara. El no voler separar-me del meu grup d'amics va marcar el futur del que podria haver fet com a jugador. És clar que tampoc hagués arribat a l'elit d'aquest esport, a la fi el físic i l'alçada són un sedàs que és impossible de superar. Però si crec que hauria d'haver estat més ambiciós i donar el salt abans a equips més competitius, a categories més altes, on hauria competit amb gent de molt major nivell i hauria après més de pressa. Quan vaig prendre aquesta decisió ja era veterà i en el meu ascens (tenia una oferta per jugar a la Copa) va arribar al final de la meva carrera amb la lesió de creuats al genoll i, l'haver de donar-li prioritat a la feina sobre l'esport.
En l'apartat d'entrenador, estic content amb les oportunitats que se m'han donat, sempre he triat equips que em motivaven, amb ganes de treballar. I, la veritat, que excepte aquests últims anys que he estat en un club on la prioritat era començar de zero i donar-se a conèixer, sense cap tipus de pressió, sempre he tingut la sort d'estar a dalt en les competicions i poder competir per campionats i ascensos. O sigui que, la veritat és que no em penedeixo de res.
Potser el no haver pogut de jove me traire els títols d'entrenador sí que ha limitat possibles oportunitats d'entrenar a equips de major rang i categoria, però sent delegat no em puc queixar. He dirigit equips on se m'ha triat pels meus coneixements o psicologia amb els jugadors, sense tenir en compte si tenia títol o no. També apuntaré en aquest tema que, després de tants anys en banquetes i tenint la sort de conèixer i parlar amb tanta gent que sap de bàsquet, m'he adonat que hi ha molt entrenador amb títol que no té ni idea de portar un grup de jugadors , però que es pensen que en saben molt i van de cracks de les banquetes per les pistes.
Comments