Publicat 4 d'agost de 2020. 10.28 hores. -Webmaster-.
Una tercera entrega més de Dani Calleja, Oscar Quesada (CE Xamba), Sergio Lopez i Oscar Recio (CB Molllet).
Durant la teva trajectòria, quins factors i / o persones han estat importants per a la teva progressió i millora com a entrenador?, i que creus que t'han aportat aquests factors i / o persones?
Per respondre aquesta pregunta necessito separar la meva carrera com a entrenador en diferents fases:
Iniciació: Dani Vargas va ser el primer entrenador a què vaig estar ajudant, allà pel 2007. I de què sempre li he tingut molt d'afecte perquè m'ha format des del primer dia i ho va donar tot per la meva preocupant-se per la meva millora.
Aprenentatge: amb Jona Hernández passem moltes hores parlant sobre bàsquet, comentàvem cada partit, cada exercici, cada detall, portant-ho tot a l'extrem i portant-ho tot a la millora contínua dels jugador@s, d'aquesta època em porto aquest afany per voler fer cada dia millor les coses, no per un mateix, sinó pels jugador@s als quals sempre hem donat tot per ells i elles.
Maduresa: Charky i Dani Calleja. Primer començo per Charky, perquè des que al Basquet Neus van veure que potser podria tenir un cert potencial va ser dels pocs que va confiar en mi, em va donar suport i fins i tot em va ensenyar coses que no s'ensenyen en una pista de bàsquet, una cosa que està més enllà i és una cosa que a dia d'avui en el meu treball amb el meu equip segueixo aplicant que és la gestió de persones, quan entrenàvem a l'Sènior Femení moltes vegades no sabíem com fer les coses i tiràvem de sensacions i d'intuïció i poques vegades fallàvem i això és aplicable en tots els aspectes de la vida. I Dani Calleja, perquè Dani Calleja no seria sense Dani Calleja, és així de fàcil. Em considero una persona molt meva i tinc la meva manera de fer les coses, molt enriquida de totes les persones i totes les experiències que he viscut, però en aquesta fase de maduresa vaig haver de prendre les meves pròpies decisions (cap fàcil) i seguir sent fidel a els meus principis, que com he contestant a una pregunta anterior, guanyi o mori mai deixaré de ser jo mateix, i va ser llavors quan vaig comprendre l'important que és Dani Calleja a Dani Calleja i que no necessita que ningú li digui com ha de ser i molt menys en el seu propi vestuari.
A més, he tingut altres referents com Manel Muñiz o Raúl Pellitero, entre d'altres dels que sempre he après d'ells passant-me hores i hores veient els seus entrenaments i partits.
- Pere Villalonga - CB Manent. Va ser durant molts anys el meu entrenador a l'escola, tant en Premini com a Mini. Va ser el que em contagiar l'amor pel bàsquet, en un equip que sempre vam quedar campions en el 2n any de la categoria. A l'jugar molt poc (hi havia molt nivell), sense saber-ho estava aprenent des de la banqueta a llegir els partits, dirigir-los. Suposo que tants minuts a la banqueta em van servir per a alguna cosa.
- Josep Grau - Escola Cultural Laietània Badalona. Va ser el meu entrenador cadet en la meva primera experiència com a jugador fora de Santa Coloma. Em va fer jugar de base per primera vegada, ensenyant-me per la seva experiència d'entrenador de la Penya tot el relacionat amb la posició. I sobretot, em va dotar de la suficient confiança i minuts en el meu joc per aconseguir la personalitat suficient en el lloc de base.
- Fabian Torres - CB Singuerlin. Fabi em va donar la possibilitat d'ajudar-lo puntualment al Sènior A, l'any de l'ascens a 2a catalana. Vaig aprendre d'ell l'exigència en els entrenaments, la mà esquerra amb el grup quan tocava i l'esperit guanyador que sempre l'ha caracteritzat.
- Edu Piñero - CB Sitges. Poder compartir amb un ex ACB i internacional Júnior amb Espanya un cafè, permetre estar en els seus entrenaments amb el Copa Catalunya / Lliga EBA, em va servir per conèixer l'excel·lència, les tècniques d'scouting i el carisma de l'entrenador en un grup ple de molt bons jugadors.
La veritat és que en els llargs anys de trajectòria com a entrenador, he tingut la gran sort de compartir grans moments a la pista com fora d'ella amb jugadors, companys entrenadors i entrenadors rivals, de cada un d'ells sempre he volgut aprendre alguna cosa, però sobretot el que mes m'ha aportat són grans amistats, que moltes d'elles encara conservo.
El meu millora com a jugador tant a nivell tècnic com mental ha depès de molts factors.
Quan vaig començar a jugar, en la meva família ja tenia diversos referents en el món del bàsquet. Jo volia ser com ells i em fixava en com jugaven i com es comportaven en una pista de bàsquet.
El meu cosí Emilio José López Peña va ser clau en què jo comencés en aquest món, ja que de petit jo havia començat a jugar a futbol. Ell era el meu ídol i vaig començar a intentar ser com ell, jugava 1x1 contra ell, aprenia de les seves pallisses, físicament era molt superior, el que va fer que jo aprengués truquets per poder competir contra un adversari molt superior a mi en els meus inicis.
D'altra banda he de dir que sempre he estat molt exigent i autocrític amb mi mateix. Sempre he buscat millorar, fins i tot quan ja em deien que era un bon jugador. Crec que és clau que els jugadors mai es creguin que ja ho saben tot i que no poden millorar. He passat hores entrenant només davant d'una cistella, millorant moviments, buscant coses noves, ja que tècnicament no havia passat per clubs de formació. De fet, jo vaig començar a jugar seriosament en la categoria cadet, de manera que vaig haver de esforçar-me de manera individual per aprendre moltes coses que ja feia temps que havia d'haver tingut dominades.
I, evidentment, tots els entrenadors que he tingut han estat essencials en la meva vida esportiva, tant com a jugador, com després com a entrenador, ja que aprenia d'ells com gestionar un equip, els copiava, etc. Sempre m'han donat bones lliçons i m'han ensenyat el paper que tenia a cada equip on he estat. Crec que el meu caràcter guanyador i les meves ganes d'aprendre han fet que sempre hagi estat capità entodos els equips on he tingut la sort d'estar.
Comments