Publicat 31 de juliol de 2020. 10.09 hores. -Webmaster-.
Segon torn per els entrenadors habituals d'equips sèniors: Dani Calleja, Oscar Quesada (CE Xamba), Sergio Lopez i Oscar Recio (CB Mollet).
Quin serien teu millor i pitjor moment / experiència com a entrenador que has viscut?
Per a mi el millor moment viscut va ser el meu últim partit amb la generació femenina de l'2000/2001, es tancava un cicle de 4 anys amb gran part de les jugadores d'aquest equip on durant aquests 4 anys vam viure grans experiències junts i vam crear un vincle que mai més m'he tornat a trobar en un equip. Com explicava, era l'últim partit i vaig preparar un vídeo de fotos de totes les nostres aventures amb la cançó "Ho hey" de The Lumineers. Va ser molt emotiu perquè érem conscients que alguna cosa gran s'acabava i no es tornaria a repetir. Recordo plorar al costat de tot l'equip al vestidor i conjurar que passés el que passés en aquest partit anàvem a gaudir una última vegada junts. I aquest ha estat el meu gran gesta com a entrenador: Poder veure un equip tan unit emocionalment i portat a una gran entesa a la pista. I per això guardo aquest record com el meu millor moment.
El meu pitjor moment com a entrenador va ser un partit amb preminis dels meus primers anys com a entrenador, de el qual ja dic públicament abans de començar que si em veiés en la mateixa situació no ho tornaria a fer. Però si alguna cosa destaca sobre el meu és ser fidel als meus principis i els meus valors, i un dels meus valors és guanyar o morir sent un mateix. Per aquella època, estàvem ensenyant als nostres jugador i totes a defensar 1c1 tota la pista i teníem la premissa que en la primera fase de grups defensaríem tota la pista 1c1 per practicar i tanta va ser l'obsessió per la millora que deixem a l'altre equip a 0 punts. Crec que és una cosa que sempre he arrossegat i una lliçó que em vaig portar llavors que com deia abans, no tornaria a repetir.
El millor moment com a entrenador sens dubte serien els 2 ascensos seguits amb 2 entitats diferents, totes dues femenines.
El primer va ser amb CB Sitges, campiones de lliga i ascens a 2n Catalana, subcampiones provincials (perdent en la final contra el Draft Gramenet) i el segon l'ascens a 2n Catalana amb la UE St Gabriel Viladecans.
Tots dos projectes tenien un paral·lelisme inicial, grups desestructurats, amb poques jugadores, però amb una ànima de campiones. Es va aconseguir amb molt d'esforç fitxar diverses jugadores més a última hora i poc a poc es van consolidar equips amb una personalitat arrasadora i campiones.
El pitjor moment també et diria 2 que no se m'obliden.
El primer va ser amb el CB Singuerlín Sub 21 jugant-nos el partit decisiu per fases a la pista de el CB Sant Gabriel Sant Adrià. Partit igualadíssim de poder a poder, en què els nervis estaven a flor de pell. Hi va haver una tangana lamentable, no es va poder acabar el partit. Va saltar el públic a apallissar a un jugador meu, a falta de 3 minuts i perdent de 6 punts. Van haver d'intervenir els Mossos d'Esquadra, i ens neguem a acabar el partit perquè no es garantia la integritat física de l'equip.
Aquella decisió ens va costar una duríssima sanció de la Federació Catalana de Bàsquet, tant econòmica com sanció de partits a diversos jugadors. Però el més dolorós és que ens van treure el punt de la derrota, que va suposar caure en un triple empat i quedar fora de les fases d'ascens a Preferent. Vam fer una temporada excel·lent sense premi. Els jugadors plorant i destrossats a la fi de la lliga esperant una apel·lació que no es va admetre i ens permetia participar en les fases.
Des de llavors, tot el que sigui l'actual UBSA prefereixo evitar-ho, encara em segueix fent mal.
El segon va ser la inexplicable destitució a la 3a Jornada de el debut de el CB Sitges femení a 2ª Catalana. Veníem de quedar campiones de lliga, subcampiones provincials, havíem debutat guanyant de 30 a Cerdanyola. Tot això amanit amb problemes de salut greus per part del meu entrenador ajudant (que finalment va morir). Van considerar que no estava capacitat per dirigir a l'equip en la nova categoria, venint d'on veníem.
Em va provocar una depressió, ja que per primera vegada, em quedi sense entrenar durant tota la temporada.
Hi ha hagut molts moments bons en aquests llargs anys de carrera, dificil quedar-se amb un sol. entre els més destacats possiblement els ascensos de categoria en els dos clubs que he estat tant a la Gramenet com a Mollet, i un d'important també va ser la fase final del Campionat de Catalunya jugada a Lleida amb el júnior grup especial de primer any amb Mollet, encara que perdéssim la final.
El pitjor moment, també és difícil, els descensos de categoria que també he tingut, i possiblement també el moment en què va decidir, després de 17 anys, abandonar un dels clubs de la meva vida, la Gramenet, en què vaig passar per diversos canvis de nom des Condis gramenet fins Gramenet bc que és en l'actualitat.
Al llarg de tants anys és difícil quedar-se amb un sol moment viscut en tantes hores d'entrenaments i partits.
Però si he de triar un, el meu millor moment com a entrenador va ser l'aconseguir guanyar la Lliga de Segona Catalana i l'ascens a Primera Catalana amb el CB Tiana i, dies després aconseguir el Subcampionat de Catalunya.
Van ser dies de jugar autèntics partidassos contra equips d'altíssim nivell, enfrontant-nos a equips que tenien jugadors que havien jugat en categories EBA, algun en LEB i fins i tot un Ex-ACB.
Aquest mateix any gairebé a el mateix temps aconseguia l'anhelat ascens a Tercera Catalana en un altre club, CB La Salle Horta.
També recordo l'any que vaig aconseguir l'ascens de categoria amb un sènior masculí i un femení a el mateix temps en un club de la meva ciutat d'origen, el Apada Sagrat C0r, on vaig passar uns molt bons anys de bàsquet, gràcies a la confiança del meu amic i coordinador David Parra.
Evidentment mals moments també hi ha hagut. En el meu cas, més que per resultats, per decisions estranyes que prenen les persones que estan en el poder dels clubs i que, de vegades, destrueixen els projectes pel seu ego o per intentar créixer més de pressa del que convenient. La setmana després d'aconseguir la lliga i ascens que he explicat abans amb el CB Tiana, vaig haver d'abandonar el club per decisió de president que va intentar ficar a un amic seu en el meu lloc a l'esquena, tot i la negativa de tots els jugadors , que es van posar del meu costat. El resultat va ser que l'any següent es va perdre el bon rotllo i l'equip es va dissoldre i va baixar de categoria.
コメント