Publicat 27 d'abril de 2021. 10.22 hores. -Webmaster-.
Obrim una sèrie d’articles amb jugadores, jugadors i entrenadors com protagonistes, que han arribat a participar en el més alt nivell esportiu, és el cas de la Lliga ACB o la Lliga Femenina.
El primer protagonista d’aquest article es en Ferran Martinez, un jugador diferent amb un currículum espectacular.
Ferran, va néixer 25 d’abril de 1968, per tres dies no hem pogut celebrar felicitar-lo per el seu aniversari, i mai va jugar en cap club colomenc, ja que ho va començar a fer al seu col·legi, el CE Mireia de Montgat, on a l’arribar a categoria infantil el va venir a buscar el Barça. El club blaugrana va veure en ell un jugador alt, àgil i amb bon tir, a diferència dels pivots existents en aquella època i on el jugador colomenc tindria força èxit a les categories inferiors on seria campió d’Espanya infantil, cadet i junior.
Els seus 2,13 metres no eren impedient per jugar a prop de la cistella amb eficàcia ni tampoc per llençar amb molt d’encert des de les llargues distàncies. Va debutar en ACB, al 1985, amb 16 anys (“al costat de jugadors que uns anys abans els demanava autògrafs, com Epi, Solozábal, Sibilio, De la Cruz ...", afirmava Ferran), i va estar al FC Barcelona, fins la temporada 1989-1990 (entre mig, la 1988-1989, va estar cedit al RCD Espanyol, també a l’ACB) i al juny del 1990, el club blaugrana el va deixar escapar i fitxaria per el CB Joventut de Badalona.
Al club badaloní va estar quatre temporades (1990-1994) on va guanyar l’Eurolliga del 94 a Israel davant de l’Olympiacos grec i començaria un periple d’anades i tornades a partir de la temporada 1994-1995 quan tornaria al Barça (1994-1996), tindria la seva primera experiència a l’estranger (Panathinaikos, del 1996 al 1998 i Peristeri Atenas, en dues etapes també, 1998-1999 i 2000-2001) i un retorn d’una temporada al CB Joventut de Badalona (1999-2000). Finalment, el seu fi de carrera seria a Itàlia, al Fabriano Basket, per uns mesos, a l’any 2002, jugant el seu darrer partit amb la Selecció de Catalunya davant de Croàcia, on es va lesionar greument el genoll “de cop vaig veure que s'havia acabat la meva carrera”.
"Els seus 2,13 metres no eren impedient per jugar a prop de la cistella amb eficàcia ni tampoc per llençar amb molt d’encert des de les llargues distàncies. Va debutar en ACB, al 1985, amb 16 anys (“al costat de jugadors que uns anys abans els demanava autògrafs, com Epi, Solozábal, Sibilio, De la Cruz ...", afirmava Ferran), i va estar al FC Barcelona, fins la temporada 1989-1990 (entre mig, la 1988-1989, va estar cedit al RCD Espanyol, també a l’ACB) i al juny del 1990, el club blaugrana el va deixar escapar i fitxaria per el CB Joventut de Badalona."
Ferran va ser un col·leccionista de títols, per exemple: 1 Eurolliga (CB Joventut de Badalona), 1 Recopa d’Europa i 1 Copa Korac (FC Barcelona), el que el converteix en dels pocs jugadors de la història en aconseguir els tres títols europeus. També va aconseguir 2 Mundials de Clubs (FC Barcelona i Panathinaikos), 7 Lligues ACB (5 amb el Barça i 2 amb la “Penya”), 2 Copes del Rei (amb el FC Barcelona) i una Lliga de Grècia (Panathinaikos)
A més, va jugar 156 partits amb la Selecció Espanyola, participant en uns Jocs Olímpics (Seül 88), dos Mundials de Bàsquet (1990 i 1994) i cinc Eurobasket (1987, 1989, 1993, 1995 i 1997).
I si mirem la seva participació internacional amb les categories inferiors de la selecció trobarem una medalla d'Or amb la Selecció Nacional Sub-22 "A" al Campionat de Món d'Andorra (Terol) -89, una medalla de Bronze amb la Selecció Nacional Promeses a la Universiada de Zagreb-87, una medalla de Plata amb la Selecció Nacional Juvenil al Campionat d'Europa de Rousse-85, una medalla de plata en els jocs Mediterranis de Síria-89.
Una vegada retirat, Ferran va encaminar la seva vida professional cap el mon de la inversió i assessorament econòmic per esportistes, a més de fundar varies empreses relaciones i escriure i publicar quatre llibres sobre aquestes temàtiques.
