Publicat 24 de setembre de 2020. 10.03 hores. -David Parra-.
Ahir ens va arribar la notícia, la trista notícia que has marxat Jorge. Has estat lluitant molt per poder seguir compartint amb nosaltres la teva excepcional forma de ser. Et vas anar igual com ens vas ensenyar com eres, una persona tranquil·la, serena, que sabia escoltar i sobretot bona persona, de les millors persones que he conegut. I vas cultivar que fóssim amics.
Ahir, et vas endur una part de tots els que t'hem conegut. Vas ser capaç de calar tan profund, per on vas estar, portant-te l'admiració dels que et envoltaven, només per ser tu, per la teva senzillesa i per la teva capacitat de superació.
I la teva passió, el bàsquet. Gairebé vas entrar en aquest món per casualitat, però aquest món ha tingut la sort de poder gaudir la teva manera d'entendre la vida, i cada jugador que has entrenat, ha estat agraït, i això em consta, d'haver passat per les teves mans. I això Jorge, és una cosa molt difícil, si no impossible d'aconseguir.
Vas tenir famílies esportives allà on vas ser, des dels teus inicis en l'ADE Fuster fins a la teva última família, en AE Badalonès, on m'alegro haver pogut facilitar la teva arribada encara que no haguéssim poder compartir equip per entrenar com tantes vegades haviem parlat. I te'n recordes, de la Selecció de Santa Coloma ?. Quin gran treball vau fer David (Cabanillas) i tu, no només pel nivell esportiu amb aquell grup de nois sinó per saber transmetre els valors humans i esportius que es perseguien amb el Ciutat de Santa Coloma, I tu, un mestre en això, sense fer soroll, aquí arribaves. I vull que aquestes línies s'acompanyin de la imatge amb els teus "nens" d'aquella experiència.
Recordo paraula per paraula, sensació per sensació, el nostre últim sopar en un japonès, l'altra de les teves passions, al costat del bàsquet i la teva companya Lucia. Recordo entre confessió i confessió, les teves recomanacions sobre el plat a provar, recordo que sempre buscaves el pla positiu de tots els problemes dels que parlàvem, sense voler imposar, sempre opinant constructivament. Sempre vas ser positiu, encara que les circumstàncies de la vida no volguessin donar-te facilitats.
Sempre has estat la millor persona que has volgut ser, quan ja sabies que t'anaves, et vas recordar de Toni, de Josean i de mi, tres entrenadors units amb tu des de fa molts anys, i aquest era el tipus de persona que sempre vas demostrar, sense protagonismes, amb humilitat, molta humilitat.
T'has portat una part nostra, però sé que aquesta part, amb tu, sempre estarà bé. No pot tenir millor company. Em sap greu no poder haver-te donat una última abraçada, i dir-te que t'estimava, amb les llàgrimes que ara se m'escapen escrivint aquestes línies, però sé que tu haguessis tret importància a aquest moment i haguessis esgrimit un somriure, malgrat que sé que t'haguessis emocionat, donant-me aquesta empenta emocional que sempre donaves.
Et trobo molt a faltar amic.
En memòria de Jorge Sanchez.
Comentarios