Publicat 9 de gener de 2021. 10.25 hores. -Webmaster-.
Article de l'entrenador colomenc David Lopez, publicat el 7 de gener de 2020 a la pàgina web colomenca d'informació Infograma.
La pràctica esportiva no passa per un bon moment. Després del confinament, només s’han reprès les competicions d’àmbit estatal. Clubs, esportistes i altres professionals del sector desconeixen quan podran reprendre la competició i els entrenaments amb normalitat. Més enllà dels encontres setmanals, els valors educatius de l’esport estan en joc. La societat colomenca pot perdre aquest partit.
A dia d’avui, els únics clubs que competeixen a Santa Coloma de Gramenet són l’Industrias de futbol sala a la Lliga espanyola de futbol sala (anomenada oficialment Lliga Nacional de Futbol Sala – LNFS), el seu filial a Segona Divisió B i que comparteix grup amb La Unión Santa Coloma, la Fundació Esportiva Grama a Tercera Divisió i el seu Juvenil que ho fa a la Lliga Nacional. La resta de clubs i competicions resten aturats des de l’inici de la pandèmia.
Durant l’estiu, la Generalitat va demanar a les respectives federacions moltes mesures de prevenció i val a dir que els clubs van fer un gran esforç per tal d’acomplir-les. Malauradament, pocs dies després de l’inici de les competicions i quan només s’havien celebrat alguns amistosos van ser totes elles suspeses a causa de l’empitjorament de les dades sanitàries. Des de llavors, més mesures han complicat fins i tot els entrenaments.
A mitjans d’octubre el toc de queda fa que l’ activitat esportiva hagi de finalitzar a les nou de la nit. Aquesta limitació horària impossibilita que molts equips es puguin entrenar; d’altres han modificat i reduït horaris. El confinament comarcal impedeix la pràctica esportiva de molts jugadors i jugadores perquè no se’ls permet traslladar-se.
Del 29 d’octubre al 23 de novembre es produeix un tancament total de les instal·lacions i, en conseqüència, la prohibició dels entrenaments.
A partir del 21 de desembre esdevé obligatori l’ús de la mascareta als entrenaments dels esports d’equip. Esdevé una mesura difícil d’entendre perquè el grup d’entrenament es considera “un grup bombolla”. A més, resulta molt incòmode per a la jugadora o el jugador perquè dificulta la respiració en esports físics.
A partir d’avui s’ha prohibit l’esport (i en conseqüència l’entrenament) en recintes tancats (basquetbol i futbol sala) fins al 17 de gener com a mínim. També l’esport a l’aire lliure es veu afectat pel confinament municipal. D’aquestes restriccions estan exemptes les lligues estatals.
Un sector angoixat
Entre els esportistes la sensació és força angoixant i frustrant. En aquests moments no es pot competir els caps de setmana i es pateix la incertesa de no saber si es començaran o no les seves lligues.
Les aturades constants de les activitats i la dificultat de treballar les càrregues i de poder seguir un planning complica molt la feina dels entrenadors. La incertesa també afecta altres professionals: àrbitres i auxiliars que veuen tocada la seva projecció professional i han deixat de percebre uns ingressos econòmics.
"Més enllà de la pràctica esportiva, els clubs són petites comunitats on les famílies fan amistats, hi ha empatia i poden trobar suport en algun mal moment. Ara, la majoria dels clubs colomencs es troben en una situació complicada econòmicament. Bona part han reduït els ingressos perquè han deixat de cobrar les quotes (totalment o parcialment) a aquestes jugadores i jugadors que no poden competir."
Els clubs colomencs amb problemes econòmics
Més enllà de la pràctica esportiva, els clubs són petites comunitats on les famílies fan amistats, hi ha empatia i poden trobar suport en algun mal moment. Ara, la majoria dels clubs colomencs es troben en una situació complicada econòmicament. Bona part han reduït els ingressos perquè han deixat de cobrar les quotes (totalment o parcialment) a aquestes jugadores i jugadors que no poden competir. Les dificultats s’han augmentat perquè les federacions esportives (com a mínim, les de futbol i basquetbol així ho han fet) han cobrat la totalitat de les quotes d’inscripció, les mutualitats i les llicències quan ni tan sols han començat les competicions. S’ha de tenir en compte que, si ara s’iniciessin les competicions, el nombre de partits serien molt inferiors als d’una temporada normal. La sensació dels clubs és de presa de pèl perquè la competició és poc viable i no es preveu el retorn d’aquests diners.
Val a dir que l’ajuntament, aquesta temporada, ha previst no fer cap cobrament per l’ús de les instal·lacions a les entitats esportives de la ciutat. Una decisió encertada per a aquest moment.
Perdrem el partit?
Preocupa que la pandèmia provoqui el tancament de clubs esportius colomencs, que joves i canalla abandonin la pràctica esportiva quan es reprengui la competició, que les famílies no puguin assumir les despeses d’aquesta activitat a causa de la crisi o que els vincles amb les altres es vegin afectats després de mesos d’aïllament. Els valors afegits de l’esport: el respecte, l’amistat, la companyonia són fonamentals per a una societat futura, sana en tots els aspectes. L’esport no és un problema, és part de la solució. Si les nenes i nens han reprès l’assistència a l’escola, han de poder entrenar de nou amb el seu equip. S’han de buscar les maneres de fer-ho possible!
