Publicat 1 d'agost de 2020. 10.21 hores. -Webmaster-.
Confirmat el fitxatge d’Eric Romera per el sènior “A” de Gramenet BC, es confirma també el retorn del jugador colomenc 11 temporades després d’abandonar la disciplina de Gramenet BC.
El tornar al club gris i taronja es força especial per Eric: “Els anys a la UDA Gramenet i a la Gramenet BC van ser els millors anys com a jugador de bàsquet de la meva vida. Segurament no serien els anys als quals he competit a més nivell, però són els anys que més em van fer gaudir i enamorar-me d’aquest esport dels més de 20 anys que porto jugant. Allà vaig conèixer alguns dels amics més importants de la meva vida, que encara conservo, i aquells anys van fer que m’enamorés de per vida d’aquest esport. Per això estic molt molt il·lusionat de tornar a la que ha sigut sempre casa meva i defensar de nou l’escut que un dia van defensar alguns dels meus ídols com l’Esteban Quifet, el Javi Espinosa, el Francesc Lamela, o en Jordi Ramírez i el Toni Pozo, amb els quals compartiré equip aquest any. És un somni d’infància fet realitat.”
I es que iniciat a la pedrera de l’APADA Sagrat Cor, el jugador colomenc va passar ja a la etapa de premini a l’UDA Gramenet, vivint la seva independència del club de futbol i convertint-se en Gramenet Bàsquet Club, i restant fins la etapa cadet quan l’equip es va desfer juntament amb altres companys com Didac Arredondo o Ivan Hernandez, acabant jugant dues temporades per l’UB Sant Adrià: “L’any posterior a deixar la Gramenet BC va ser molt dur, física i mentalment. Moltes vegades vaig voler deixar el bàsquet, pensava que l’esport que tant estimo no havia sigut just amb mi i no em tornava tot el que jo li donava. Venia d’un equip liderat pel Toni Sáez, el qual crec que mereix una menció molt especial per part meva, ja que considero que va ser l’entrenador que em va fer explotar i un dels que més ha confiat mai en mi, i el pas per UBSA va ser una experiència devastadora per un nano de 15 anys que va voler donar un salt qualitatiu a nivell competitiu i jugar júnior preferent. Una lesió desafortunada a principis de temporada quan estava jugant el meu millor bàsquet, va fer que l’entrenador em deixés completament de costat i s’oblidés de mi tota aquella temporada, cosa que va ser molt difícil de superar”.
"La següent etapa a Masnou va ser segurament la segona millor etapa de la meva vida, allà em van cuidar moltíssim i van confiar molt en mi. A més a més, vaig tenir l’oportunitat de viure un ascens a Tercera catalana després d’una temporada pràcticament perfecta. Recordo aquella etapa al Masnou amb molt de carinyo"
Acabada aquesta etapa a Sant Adrià continuaria Eric la seva trajectòria esportiva a El Masnou Basquetbol, on debutaria com sènior, la temporada 2011-2012: “La següent etapa a Masnou va ser segurament la segona millor etapa de la meva vida, allà em van cuidar moltíssim i van confiar molt en mi. A més a més, vaig tenir l’oportunitat de viure un ascens a Tercera catalana després d’una temporada pràcticament perfecta. Recordo aquella etapa al Masnou amb molt de carinyo”.
En canvi hauria de finalitzar al segon any el seu cicle al club maresmenc: “Per desgràcia de nou les lesions van jugar un paper important ja que finalitzat el meu segon any a El Masnou, un dia abans de jugar el campionat de Catalunya de Sènior territorial, un esquinç molt fort em mantindria allunyat de les pistes gairebé un any. L’entrenador i el coordinador justament canviaven de cara a la temporada següent i van decidir no comptar amb mi ja que segurament em perdria gran part de la temporada, i a partir d’allà va ser difícil tornar a trobar un lloc on encaixar. Van ser uns anys on jo intentava trobar quelcom semblant al que havia tingut a la Gramenet i a El Masnou, però era molt difícil i sempre m’acabava frustrant i no estant a gust als clubs que arribava”.
Aquesta època va ser a diferents clubs com Stucom, CN Sabadell, on debutaria a la Copa Catalunya, CB Nou Badia, i un periple de dues temporades a Madrid, obligat per temes laborats, fins arribar, la temporada 2018-2019, a Montcada i Reixach, al projecte unificat de l’UB Mir: “Aquesta última etapa a la UB Mir ha sigut realment també una pel record. Vaig arribar al club quasi per casualitat, a finals d’estiu amb les plantilles a tot arreu pràcticament tancades després d’una etapa d’uns dos anys jugant a Madrid per temes de feina i estudis, una etapa que també em va castigar molt a nivell físic i mental. Vaig anar a provar amb el Sènior A que havia de jugar a Tercera sense moltes esperances, però tant l’entrenador com el president de seguida em van mostrar plena confiança i han sigut dos anys que no oblidaré mai. Aquest últim any, també tenint la sort de formar part d’un equip espectacular que ha aconseguit l’ascens a Segona Catalana després de tenir-ho a tocar l’any anterior. He d’agrair especialment la meva felicitat durant aquesta última etapa al Carles Vilalta, president de la UB Mir, que m’ha tractat com mai m’havien tractat a un club on era nouvingut i s’ha buidat en tot moment amb el projecte i amb mi especialment”
11 temporades més tard, Eric Romera debutarà com jugador sènior a pistes colomenques, un retorn inesperat però molt significatiu pel basquetbol de la ciutat.
Comments